Després d’aquest començament tant espectacular i sofert de Bolívia, tocava viatjar una mica per l’interior del país. Així doncs, ens vam carregar de molta paciència i vam començar a fer hores d’autobusos com bojos.
Tant bon punt vam arribar a Uyuni ciutat, ens vam dirigir “a la terminal”. Ho posem entre cometes ja que no hi havia cap edifici amb totes les empreses venent els tiquets; sinó que era un carrer de terra (com tots els del poble), a on hi havia tot de dones cridant les destinacions dels autobusos de les seves empreses. Al final vam aconseguir un bitllet que anava cap a Potosí.