Desert. És una paraula que et suggereix moltes coses, segurament poques de positives. Pensaràs en poca aigua, molta calor de dia i molt de fred de nit, sorra, camells, oasis i tot acompanyat d’un final força tràgic. Doncs amb tot això, nosaltres vam anar al desert més àrid i sec del món.
San Pedro de Atacama és un dels principals atractius turístics del nord de Xile, i això es nota només d’arribar. Tot està fet i dissenyat pel turista: molts restaurants, cafès, agències i encara més hotels i hostals. Tot i això, la seva essència ens va captivar. Les cases estan fetes d’una barreja d’entre fang i palla, els carrers són tots de terra i molta pols, i arreu pots escoltar les imaginatives llegendes locals.
Tothom sap que sempre hi ha hagut molta controvèrsia en la història que diu que l’home va arribar a la lluna. Hi ha teories que diuen que en realitat van anar a algun lloc remot de la terra i van gravar-ho com un muntatge. Doncs bé, Atacama és un d’aquests llocs que podrien ser sospitosos. El Valle de la Luna, que és una de les meravelles d’aquest desert, s’assembla molt a la superfície lluna. De fet, s’hi poden trobar els mateixos minerals, roques i estranyes figures geogràfiques. Es comenta que molts astronautes van allà per entrenar-se.
Una altra de les històries que van lligades a un lloc místic del desert, és el Valle de la Muerte. De llegendes aquí n’hi ha més d’una, tot i que la que més ens va cridar l’atenció diu més o menys així: “durant la guerra que va tenir lloc per aquestes contrades entre espanyols i inques, van morir-hi molts soldats, sobretot inques. Els espanyols, per intimidar encara més a aquesta civilització, van decapitar-ne els cossos i van llençar-ne el que en va quedar a aquesta vall, donant-li així el nom”.
El desert, com a bona ànima viva que diuen que és, té dos ulls, sí, dos. Com tota llegenda, aquesta afirmació té més de fals que de cert, tot i que en aquest cas, vam anar-ho a comprovar personalment. Els ulls són dos forats a terra, d’un diàmetre d’uns 20 metres cada un, i en els que t’hi pots banyar. Com a bons aventurers que som ens hi vam llençar sense que ens importés la llegenda, per sort nosaltres en vam sortir vius…
Definitivament, el desert d’Atacama ens va atrapar amb tota la mística i llegendes que l’envolten. I estem molt contents de poder dir que hem estat al lloc més inhòspit i àrid del planeta.
Ànnia i Albert