Un cop abandonat Atacama, el desert més sec i àrid del món; el nostre pròxim destí era Uyuni, el Salar d’Uyuni.
Per arribar al Salar d’Uyuni des d’Atacama, has de fer un tour de 3 dies amb 4×4 a través de paisatges naturals increïbles; i només al tercer dia, arribes pròpiament al desert de sal més gran i espectacular del món.
Us posarem en situació: nosaltres vam comprar el tour des d’Atacama i per tant, sortíem des de la mateixa població. Ens van recollir a l’hotel vora les 7 del matí hora xilena (especifiquem ja que a Bolívia hi ha una hora menys).
Mentre anàvem cap a la frontera amb Bolívia, el conductor/guia no parava d’insistir en que tindríem fulles de coca per anar mastegant, es veu que van bé pel mal d’altura. Nosaltres ens ho preníem mig en broma, ja que a Atacama estàvem a 2.400 metres i ens trobàvem perfectament. Un cop arribats a la frontera, a 4.000 metres, ens va deixar amb el que seria el nostre conductor i guia oficial durant el viatge, en Carlos.
A aquelles altituds i alçades del viatge estàvem perfectament, no teníem mal d’altura ni res per l’estil, només una mica de son. El dia va anar avançant, i com més avançava, l’altura també ho feia. Vam començar a pujar a 4.100m, 4.200m… Mentre augmentàvem l’altura, anàvem visitant llacunes, moltes llacunes. Alguna de blanca, de blava i alguna de seca (per culpa de l’efecte meteorològic del “Niño”).
Cap al migdia, abans de dinar, vam anar a unes termes naturals molt espectaculars, allà ja estàvem a uns 4.600 metres, i el cos començava a notar els afectes de l’altura: una mica de mareig i sobretot un fort mal de cap a la fona frontal del crani.
Un cop dinats vam tornar al cotxe. Us heu d’imaginar un 4×4 amb 7 llocs, i els dos de darrere molt estrets. I qui anava a darrere? Sí, ho heu encertat l’Ànnia i l’Albert. Doncs allà darrere, amb l’estómac ple, amb una carretera de terra amb més forats que un formatge Gruyere i amb els efectes del mal d’altura, podeu imaginar què va passar a continuació…
Si no us ho imagineu, us ho explicarem. Les següents parades van ser uns guèisers molt espectaculars que estan a 5000m i una llacuna de color vermell que està plena de flamencs. I allà, a la Llacuna Colorada va arribar el fatídic moment que tots estàveu esperant: l’Albert va treure abans d’hora tot aliment sòlid, líquid i viscós que tenia dins. A partir d’aquell moment el viatge va canviar.
(CONTINUARÀ…)