Si alguna cosa té Malàisia és biodiversitat. És un dels països que en tenen més del món, i un dels factors que hi ajuden és la selva de Taman Negara.
Taman Negara
Taman Negara és una de les selves més antigues del món, de més de 130 milions d’anys d’antiguitat. L’home només porta habitant-la 2.000 anys. De fet, encara avui hi ha persones que hi viuen.
Les tribus indígenes
Una de les coses més interessants de la selva són les tribus indígenes que l’habiten. Nosaltres en vam visitar una. Després d’una hora remuntant un riu d’aigües tèrboles i mullant-nos per tot arreu, vam arribar als peus del poblat.
Un cop allà, entre d’altres coses ens van ensenyar com feien foc de forma manual: amb el fregament d’una corda amb un tronc sec, acompanyat de palla seca, aconseguien encendre un foc.
El “cap” de la tribu, un home que no superava els 35 anys, ens va ensenyar com caçaven. Aquest fet és especial, ja que tenen un mètode molt particular i que crida l’atenció. Utilitzen un estri que segurament tots coneixereu gràcies a Tintín: la sarbatana. El cap de la tribu sempre és el millor dels caçadors.
Com a “bala”, fan servir canya de bambú. La tallen de forma molt i molt fina; tant, que queda com un punxó molt fi. Un cop tenen el seu “punxó”, hi ha dues formes d’utilitzar la sarbatana mortalment:
- Sense verí: Tan bon punt tenen tallat el punxó, l’utilitzen per disparar, sobretot per animalons petits com ocells i granotes. Aquests moren per l’impacte del punxó en el seu cos.
- Amb verí: Per animals més grans com el mico, la simple clavada del punxó no serviria per matar-los, així que han d’utilitzar el verí. A la selva Taman Negara, hi ha un arbre que segrega una substància que quan entra en contacte amb la sang, mata. Els caçadors de la tribu, impregnen la punta del “punxó” amb aquest verí, de manera que quan es clava a la seva presa, mor instantàniament. Llavors, ben ràpidament tallen la part del cos de l’animal que ha estat infectada pel verí. Així, eviten enverinar-se a ells mateixos quan es mengen la carn de la seva presa. Aquest és el motiu pel qual sempre apunten a les extremitats quan han de caçar.
Tot i que l’experiència va ser genial (a més, ens van deixar provar la sarbatana), no tot és tant positiu com sembla. Ho diem perquè per culpa del turisme, aquesta tribu ha canviat part de les seves tradicions.
Vam saber que abans de dedicar-se a ensenyar el seu poblet i els seus costums a turistes, eren una tribu nòmada. Segons les seves creences, quan algú de la tribu mor, tots han de traslladar-se. Per ells, l’esperit de la persona difunta queda vagant per aquella zona i se l’ha de deixar “en pau”.
Actualment, per culpa del turisme, han adoptat mesures per tal de no haver de canviar el lloc del seu poblat cada cert període de temps. Han aïllat a la persones grans de la tribu en un altre poblat. D’aquesta manera el poblat que els turistes visiten està format només per gent jove (menors de 35) i sempre està allà mateix, ja que difícilment es produeixen defuncions entre la població jove. És una pena.
Les passarel·les penjants
L’altra gran atracció de la selva, és passejar pel seu interior, tot i que a nosaltres ens va decepcionar una mica. Per “conservar” millor l’entorn han construït una passarel·la de fusta per on has de caminar, evitant així malmetre la selva, però provocant que sigui una mica artificial.
El més destacable de la selva són les seves enormes passarel·les penjants, no aptes si pateixes de vertigen. Són un recorregut de ponts de fusta que pengen a uns 25m d’alçada, subjectats amb cordes. Et sents una mica com un mico o un ocell passejant per dins la selva. És una bona experiència, que pel mòdic preu de 5 ringgits (aprox. 1€) val molt la pena!
Cameron Highlands
Després de Taman Negara vam anar a la zona de Cameron Highlands.
Situat al centre del país, és un conjunt de muntanyes a on s’hi troben les plantacions de te més grans i famoses de tot el país. El seu clima fresc també propicia a que hi hagin grans plantacions de maduixeres, que per cert, produeixen unes maduixes molt gustoses!
A Cameron Highlands pots menjar productes de tot tipus, en els que la maduixa és l’ingredient principal: pastissos, xocolata, sucs, gelats, crepes, pancakes…
Aquesta zona del país és un gran atractiu turístic que va bé per refrescar-se una mica després de visitar la húmida selva de Taman Negara o la calorosa costa de Malàisia. A més, Cameron Highlands també és una destinació de cap de setmana habitual entre els locals.
És normal trobar-se amb centenars de turistes (sobretot japonesos) que saturen totes les plantacions amb els circuits turístics en grup, fent fotos a tot el que veuen. Igual que a Barcelona…
Albert i Ànnia