Després d’abandonar la meravellosa Myanmar, vam tornar cap a Tailàndia, concretament al nord, començant per Chiang Mai i després a Pai.
Chiang Mai
Chiang Mai és la ciutat més important del nord del país. Situada a unes 10 hores en bus de la capital, és un destí perfecte per relaxar-se un cop abandonat l’estrès de Bangkok.
La ciutat nova (traducció literal de Chiang Mai), és una ciutat dominada pel turisme. Rep uns 5 milions de visitants anuals, i per tant, està bastant occidentalitzada.
Hi ha ofertes per a tots els gustos. Les més populars segurament són els tours amb elefants, cosa que nosaltres no vam fer. Per molt que t’assegurin que estan ben cuidats, vam veure com vivien molts d’ells i ens semblava una crueltat pujar a sobre un animal que estava encadenat i tancat en un espai que no feia més de 5 metres quadrats. És cert que hi ha opcions més sostenibles, en les que vas “cuidar” elefants que estan una mica més lliures, els banyes, els amanyagues, no hi puges… Tanmateix aquest tipus d’activitats són molt més cares que les convencionals.
També són molt populars els cursos de massatge thai i els cursos de cuina tailandesa. Sobre els primers, no vam anar a fer un curs sobre com fer massatges, sinó que directament ens vam anar a fer un autèntic massatge thai. I és que per menys de 6€ tens una massatgista durant 1 hora, fent-te el massatge més famós del món. Va ser tota una experiència, des del dit petit fins al cap. Només direm que s’ha d’experimentar algun cop a la vida i que si ets poc flexible… Prepara’t!
L’Albert va fer un curs de cuina thai. És tota una experiència on aprens a cuinar els plats més representatius de la cuina tailandesa: Pad Thai (noodles a l’estil thai), curri vermell, sopa de llet de coco o rotllets de primavera.
A Chiang Mai també vam passar-hi una data molt especial, ja que l’Albert va fer 23 anys (el curs de cuina va ser el seu regal).
Viure dates tant assenyalades com aniversaris, Nadals o Fires de Girona fora de casa, et dóna una perspectiva que segurament a casa no tenim. Quan estàs tant lluny te n’adones que tots els dies són iguals. La diferencia no la marca el número del dia que som o el mes en que vivim, sinó la companyia amb qui estem.
Albert: “Per sort, vaig passar el meu aniversari amb la millor companyia possible.”
Pai
Després de passar uns dies relaxant-nos a Chiang Mai, vam posar rumb cap a Pai. Podríem dir que Pai és una Chiang Mai en petit i hippie. No són més de quatre carrers, però amb una vida i una personalitat que et transmetien una energia positiva increïble.
A més d’un mercat nocturn gastronòmicament parlant molt complet, a pocs quilometres hi tens des d’observatoris d’on es pot apreciar tota la vall, fins a coves plenes de rat-penats; passant per una infinitat de cascades d’aigua (s’ha de dir que vam anar-hi en època en la que no plou i estaven una mica seques).
Cova Lod (Tham Lod Cave)
Un dels dies que vàrem estar a Pai, vam llogar una moto per fer els 50 quilometres que ens separaven de la Cova Lod.
Per visitar aquesta cova, des de Pai venen tours organitzats, però per menys de la meitat de preu pots llogar una moto de 125cc, emplenar-la de gasolina i pagar el guia de la cova (necessari) amb la seva barca de bambú.
Quan arribes et trobes amb el guia. Diem guia perquè ens portava pel camí que tocava, però poc més feia. Us podeu imaginar la situació: arribem, paguem l’entrada i contractem el servei de guia obligatori, ja que no es pot entrar sol a la cova. Ens esperem i de cop ve una senyora d’uns 70 anys amb un llum d’oli a les mans. Ens presentem i ella diu alguna cosa en tailandès. Òbviament no sabia res d’anglès. I clar, aquí ve el més graciós de tot: com, aquesta dona que no sap anglès, ens ha d’explicar els origens de la cova, les estalactites o per què hi ha barques abandonades a dins?
Bé, la resposta a tot això és: a base de crits incomprensibles per nosaltres i gestos, molts gestos. Per sort, la senyora era molt simpàtica i sempre reia i intentava explicar-se…
El que vam poder esbrinar és que era una cova enorme, vam estar-nos-hi més de una hora i mitja a dins. Estava farcida de rat-penats enormes i hi havia moltes estalactites i estalacmites.
El que més ens va agradar va ser el passeig en barca de bambú. A dins la cova hi circula un riu subterrani i si pagues el plus que ells et recomanen, tens el passeig en barca, imperdible.
La barca no és res més que quatre canyes de bambú ajuntades, amb uns petits tamborets per a seure-hi. El que més ens va sorprendre de tot això és que a dins del riu hi havia moltíssims peixos i molt grans.
Però si no us convenç això de la cova, a una horeta de Pai hi ha un monestir de monjos budistes on s’hi pot anar lliurament a fer meditació i a viure amb ells. Nosaltres no ho vam fer, però els nostres amics de Clown Science Dreams sí que ho van fer, ells ens ho han recomanat ferventment.
El nord de Tailàndia mola, i mola molt! Muntanyes, camps d’arròs, coves, rius i verd, molt de verd és el que us espera.
Ànnia i Albert