Myanmar és encara un país poc explotat turísticament. Normalment els allotjaments solen ser bastant cars, però la resta de la vida és molt barata. Ho podríem resumir en: tot el que els locals fan és molt barat (menjar i transport); en canvi, tot el que els locals no fan és car, com dormir en hotels o menjar en restaurants occidentals (on fan cafè, pizzes i hamburgueses).
Un dels llocs més turístics que hi ha a Birmània és el Llac Inle.
Situat al centre del país, a l’estat de Shan, les seves aigües cobreixen una extensió de terreny aproximada de 500km2. Al seu voltant s’hi allotgen fins a 200 poblats, tots d’ètnia Intha.
Els Intha originàriament són de les terres altes, és a dir, l’Himàlaia, que comença al nord de Myanmar i acaba al Tibet. Amb el pas dels anys van anar descendint fins a trobar un lloc fèrtil a on es van sentir prou còmodes per començar una nova vida, aquest lloc és el llac Inle.
Actualment, els habitants d’aquesta ètnia viuen repartits al voltant del llac, concentrats sobretot a la població de Nyaung Shwe. Tot i que històricament han viscut del llac i tot el que els hi aporta, avui viuen mig del turisme i mig del llac.
Visitar el llac Inle és una utopia si et mareges quan vas en barca; ja que el tour que et venen a tot arreu consisteix en llogar una barca llarga amb un capità, durant tot el dia. Amb el capità, que no és res més que un senyor que no parla res d’anglès i t’hi entens mitjançant el llenguatge universal del signes, visites tots els llocs d’interès del llac.
Tallers artesanals del Llac Inle
- Tallers artesanals de plata, on es treballa manualment la plata i es creen típiques joies locals.
- Tallers artesanals de tèxtils, es treballa manualment i amb telers per aconseguir les vestimentes locals. Utilitzen el cotó, la seda i el lotus; creant peces de tot tipus.
- Tallers artesanals de tabac, on es fabriquen cigarretes. No hi vam anar perquè no fumem, tot i que tots els tours l’inclouen. Nosaltres li vam dir al nostre capità que no ens interessava.
Com veieu, la primera part del dia et porten de taller en taller perquè a part de veure el procés de producció artesanal, compris artesanies i el capità s’emporti la comissió corresponent. Tanmateix, com que a la barca no vas amb més gent, si al final et canses o hi ha algun lloc que no et vé de gust visitar, pots canviar la ruta al teu gust.
Tot seguit, pares a dinar a on et porti el capità. Com que tots els tallers d’artesans es troben en poblets de cases flotants al mig i al voltant del llac, si no pares on ell diu, no tens altre remei que quedar-te a ple sol dins de la barca.
Durant la tarda fas visites més interessants com…
Monestir Nga Phe Kyaung
Antigament en aquest monestir tenien ensinistrats als gats que hi viuen per a que fessin salts i tombarelles i es llancessin dins del llac. Els turistes frisaven per veure’ls en acció. Actualment els pocs gats que hi ha estan estirats en sofàs fets a mida per a ells; mentre els turistes es resignen a imaginar-se’ls en altres temps, quan saltaven com si fossin olímpics.
Acompanyant als gats, al monestir també hi viuen un grup de monjos. Els nens birmans, entre els 6 i els 8 anys, han de passar com a mínim un mes de la seva vida com a monjos. A més, s’espera que quan siguin adults també passin una altra temporada en vida monàstica. En aquest monestir és on viuen alguns d’ells en aquesta etapa de la seva vida.
Actualment a Myanmar hi ha uns 300.000 monjos budistes. Es reconeixen fàcilment perquè van amb el cap rapat i vesteixen túniques taronges. A part dels llocs sagrats, és molt habitual veure’n pel carrer, al transport públic (on tenen reservat un espai per ells), menjant a locals de tot tipus…
Amb les nenes birmanes és diferent. A Birmània existeixen les monges roses, budistes. Actualment n’hi ha unes 20.000 en tot el país. També van amb el cap rapat però vesteixen túniques de color rosa pàlid. Així com amb els nens s’espera que es facin monjos dos cops a la vida, amb les nenes no hi ha aquesta pressió de la societat. Depèn de la pròpia nena o de la família. Per les famílies més pobres, és una manera per a que les nenes escapin de la pobresa, rebin educació, obtinguin una situació prestigiosa dins la societat…
Jardins flotants
No, no som a Babilònia. Al Llac Inle també tenen jardins flotants, però en aquest cas estan dins del llac.
Aquest jardins estan ancorats al fons del llac amb àncores de bambú. Com a terra per les plantacions, aprofiten les “males herbes” que neixen al fons del llac.
Ens expliquem: Al fons del llac hi neix una planta, que creix tant que cobreix tot el fons marí, i això fa que els peixos morin. Què fa la gent local? Doncs pacientment van arrencant aquestes plantes del fons. Les tiren, pensareu. Doncs no! Les utilitzen com a terra per als jardins flotants. La primera capa la deixen assecar i quan està seca flota com el suro, de manera que l’utilitzen de “plataforma” pel jardí. La segona capa que encara està humida serveix de terra fèrtil. Allà hi planten qualsevol cosa que nosaltres puguem plantar al nostre hort, verdures i hortalisses de tot tipus.
El llac Inle és una de la meravelles que té Myanmar, no deixeu de visitar-lo. És una experiència genial per veure com viuen els birmans en les zones rurals.
Ànnia i Albert
