Acabem el Perú, i amb aquest, Amèrica del Sud. No és fàcil resumir 4 mesos de vivències, experiències, anècdotes, persones i personatges, olors, colors… en poques frases, però intentarem fer un resum del que ens ha semblat Sud-Amèrica durant aquests casi quatre mesos que hi hem estat.
Vam arribar un 28 de Setembre, espantadíssims. Ens plantàvem en una ciutat que tothom ens deia que era perillosíssima, en un continent del que no arriben gaires notícies i sobretot ens havíem d’adaptar a un ritme de vida del que no en teníem NI IDEA!
Quatre mesos després podem afirmar que ens n’hem sortit. Estem vius, sans (un pèl més prims), però en definitiva hem aprovat i amb nota.
Bé, estàvem amb que arribàvem a Sud-Amèrica. Quan et planteges un viatge així, et sorgeixen moltes pors, i una d’elles és: què m’hi trobaré en aquell continent?
Doncs bé, pels que us hagueu plantejat anar mai cap allà o pels que penseu anar-hi, us podem dir, afirmar i reafirmar que és una de les millors coses que podeu fer!
Aquest meravellós continent ens ha sorprès molt. Sobretot en la seguretat.
Tothom amb qui vam parlar abans de marxar ens va dir que vigiléssim, que anéssim amb compte que anàvem a un lloc perillós. I bé, sempre s’ha d’anar amb cura quan es viatja, però prenent les precaucions adequades no vam passar cap situació de perill, i hem estat en llocs que… En fi, pel bé de la salut dels nostres pares, no us explicarem gaires coses dels llocs on hem estat.
Si mai us animeu a viatjar per Amèrica del Sud de la forma que ho fem, no us imagineu dormir en llits molt grans ni còmodes. Com bé diu la cançó dels Amics de les Arts: “hem dormit en llocs que feien feredat, i que tu mare, mai haguessis aprovat…”. És a dir, tant pots dormir en un llit dur com una pedra com en un matalàs més prim que una sola de sabata. Però a vegades, també et trobes grates sorpreses, i topes amb un llit que et fa creure que estàs al mateix cel!
Pel que fa al menjar, nosaltres sempre diem que si tens gaires manies en menjar i en anar al lavabo no pots fer un viatge així.
En primer lloc, segurament menjaràs coses diferents i provaràs plats exòtics, per tant si no ets del que es del·laïta amb: el peix cru, la carn marinada picant o les salses rares, ho tindràs fumut segons al país al que vagis. Ja que, per exemple, als mercats de Bolívia i Perú, no tens gaires opcions a part de salsa picant amb carn, que millor que no preguntis què és, i sopa amb cosetes flotants (a vegades potes de gallina amb ungles incloses).
I en segon lloc, els lavabos. Dels lavabos de Sud-Amèrica en tindríem per escriure un post sencer, però tenint en compte que tenim tant a explicar, haurem de resumir-ho en unes paraules.
I és que, alguns, a part de bruts i pudents, són especials. El primer cop que vas al lavabo veus que al bany hi ha un cartell que hi posa: por favor no botar el papel en el WC. El primer dia ho compleixes perquè estàs atent. Però clar, quan un dia al matí, acabat de llevar vas al lavabo, no penses en no tirar el paper dins del lavabo. Què passa? Doncs el que tothom sabia des de Pekín a Pokón, que fots el paper a dins, i no només un trosset… Bé, el cas és que tires de la cadena i llavors ho veus i entens el perquè de “no botar” el paper al lavabo.
Poseu-vos en situació: 7 del matí, acabat de llevar, vas al bany, no penses… i PAM! Ho tires tot dins, tires la cadena, i AU! Comença a embossar-se, i no una mica, sinó que l’aigua cau de dins del bany, i continua caient…
En una situació així què fas?? Si algú se li acut una cosa millor que agafar i marxar, que ens enviï un correu i ens ho expliqui…
El cas és que marxem d’excursió i quan tornem… EL LAVABO ESTAVA TANCAT!
I amb això podem definir Amèrica del Sud com a: explosiva, vibrant, autèntica i que si hi ha algun problema, el deixen allà i que ho arregli el següent!
Ànnia i Albert